ELS TELONERS DEL VI

ELS TELONERS DEL VI

En Creativinícolas aprofitem la plataforma que va suposar la Barcelona Design week (BDW’20) per donar a conèixer el nostre projecte. Ho vam fer d’una manera presencial amb la nostra instal·lació a Vila Viniteca, de la qual ja n’hem parlat en el post anterior. I ho vam fer també en format virtual convidant a dialogar, a l’hora del vermut, a alguns dels creadors del vi que més admirem.

Vàrem conversar durant trenta minuts amb l’il·lustrador Pepe Serra, la creadora d’objetes emocionals Tati Guimarães de Ciclus, Xavier Bas del estudio xavierbasdisseny, Joan Josep Bertran de jjbertran i amb l’Àlex Pérez de l’Agencia Morillas. Cadascuna de les tertúlies semblava que superés a l’altra.

Teníem curiositat per la seva trajectòria, com havien arribat al món del vi, la tipologia dels clients i la llibertat d’acció que té el dissenyador. Ens interessava si seguien algun procés o metodologia des del càrrec a la finalitzar de la feina. També els demanàvem un petit salt del passat a el futur. Volíem integrar les reflexions en un sol article, però finalment, les seves aportacions ens van semblar tan interessants que necessitaven més protagonisme. Així, doncs, aquest es un resum de les coincidències que van ser moltes.

L’article l’hem titulat teloners de el vi en referència a aquests artistes que actuen abans de l’atracció principal amb el propòsit de preparar a l’audiència perquè sigui més receptiva. En part, aquest aquesta és la funció del branding i dels creadors de marques del vi. Són els constructors d’expectatives, els que ens provoquen el primer delit visual i intel·lectual abans d’assaborir el producte final. En el fons, són els responsables que a “porta freda” la nostra mà es dirigeixi a una o altra ampolla.

Amb ells conversem de motivació, de com s’havien vist atrets pel món del vi, i si era necessari saber de vins per treballar per a aquest sector. Cada un, encara que amb diferent trajectòria, van coincidir que per dedicar-te al món del vi, has de tenir certa sensibilitat i que a mesura que treballes colze a colze amb professionals, et vas forman, aprens i l’afició es converteix en passió. Com més saps més pots evocar.

També van estar d’acord amb que hi ha un gran ventall de clients amb situacions i demandes molt diferents. Et trobes des de petites bodegues amb projectes molt personals a grans empreses molt dependents del mercat que han de funcionar globalment i amb varies línies de productes a la vegada. Els petits projectes necessiten generar gran valor i es treballen des de  les singularitats que hi ha darrere. El repte del creatiu és saber adaptar-se, generar una vinculació diferenciada i trobar una veu pròpia per cada celler.

Pel que fa a la metodologia, afirmen que és essencial una investigació prèvia. Es duen a terme entrevistes amb els professionals, visites a les vinyes, conèixer el celler, tastar el vi, i valorar, és clar, a quin públic s’adreça. A partir d’aquí, hi ha qui segueixen una metodologia concreta i altres es deixen portar més per la intuïció, però sempre es treballa sota les indicacions de client. El treball del creatiu és interpretar-les. El temps des de l’encàrrec a la finalització del projecte varia segons la magnitud, però un mínim de tres mesos no els hi treu ningú.

Ens preguntàvem com es porta la responsabilitat que una etiqueta funcioni o no en al mercat. Es tracta de detectar on posar l’accent i a quin públic va dirigit. En aquest sentit la responsabilitat és compartida amb el client, ens diuen,  doncs és ell el qui coneix millor que ningú el mercat. Es procura que hi hagi un feedback i el testejar-lo abans, però ningú té la vareta màgica.

Volíem saber com influeix les tendències en un estudi de disseny. Aquí també hi va haver bastant acord en la resposta. Evidentment ha d’estar a el dia, però no es poden deixar influenciar. Tot i que els clients trien una agència o una altra basant-se en els seus treballs, això ja els dóna certa autoritat, però en cap cas s’hauria evidenciar l’estil de l’estudi. Al final, són ells y la seva valentia, els que acaben creant les tendències en el món de el vi.

Finalment volíem fer un viatge del passat a el futur de el disseny del vi. Parlem de com havien canviat els conceptes en els últims anys. Respostes diverses. Cada vegada més els projectes estan vinculats a un territori, a idees de sostenibilitat i la tipicitat del lloc, això cal posar-ho en valor. Coincideixen en que s’ha sortit del classicisme d’influència francesa on no pot faltar la imatge del paisatge de la vinya, la façana del celler i poc més. En els últims anys el sector s’ha obert cap a dissenys més frescos i atrevits. És una tendència que s’ha normalitzat, arribant fins i tot, en alguns casos, a extrems de banalització del producte. El futur és incert, coincideixen, però intueixen que les perspectives no són dolentes per al món del disseny del vi.

Així doncs, hem començat els posts a l’inrevés, per les conclusions. Al llarg dels propers dies sortiran els articles de cada conversa. Però per si no us podeu esperar, recordeu que totes estan gravades al nostre canal d’Instagram live, en una col·lecció que hem anomenat Converses Creativinicolas. Bé, totes no hi són, falta la de Pepe Serra que, a l’ésser la primera, no vam tenir l’habilitat que quedés registrada. Ja buscarem la manera de posar-hi remei.

Creativinícola MAÑAS
hola@labrida.cat
No Comments

Sorry, the comment form is closed at this time.